Biografia
Jordi de Sant Jordi va nèixer durant els darrers anys del segle XIV al que era aleshores el Regne de València. Va ser amic del Marques de Santillana qui, a més de reconèixer la seva capacitat per a la poesia, va dir que era un músic excel.lent.
Adscrit a la cort d'Alfons el Magnànim, va escriure poemes d'amor amb el rerefons de l'ideal cavalleresc. La seva llengua és la barreja pròpia de l'època entre el català i occità. Es conserven només 18 poemes d'entre els quals podríem destacar "Estramps", "Presoner" o "Lo setge d'amor". El poeta va morir en 1424, poc temps després de ser alliberat del captiveri napolità, al qual aludeix en el poema Presoner. L'edició més completa de la seva obra és la de l'editorial Tres i Quatre de València: Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV (1984), a cura de Lola Badia i Martí de Riquer.
Cançó d’opòsits
Tots jorns aprenc e desaprenc ensems,
e visc e muyr, e fau d’enuig plaser,
aixi masseix fau de l’àvol bon temps,
e vei sens ulls e sai menys de saber,
e no estrenc res e tot lo món abraç,
vol sobre el cel e no em movi de terra,
e ço que em fuig incessantment acaç
e em fuig açò que em segueix e m’aferra.
Lo mal no em plats e soveny lo’m percaç,
am sens amor e no crei ço que sé,
par que somiï tot quant vei pres ma faç,
oi he de mi e vull altre gran bé,
e parlant call, e·z auig menys de oir,
de l’hoc cuit no, lo ver me par falsia,
e mengs sens fam, e grat-me sens pruir,
e sens mans palp, e fau de sen follia.
Com vull muntar davall sens que no em vir,
e davallant puig corrent en aut lloc,
e risent plor e el vetlar m’és dormir,
e quan sui frets pus cald me sent que foc,
e·z a dreit seny eu fau ço que no vull,
e perdent guany e el temps cuixats me tarda,
e sens dolor mantes de vets me dull,
e el simple anyell tenc per falsa guinarda.
Colgant me lleu e vestint me despull,
e trob lleuger tot feixuc e gran carc,
e quan me bany me pens que no em remull,
e sucre dolç me sembla fel amarg,
lo jorn m’és nuit e fau clar de l’escur,
lo temps passats m’és present cascuna ora,
e el fort m’és flac, e el blan tenc molt per dur
e sens fallir me fall ço que em demora.
No em part d’un lloc e jamés no m’atur,
ço que no cerc ivaçosament trob,
del qui no em fiu me tinc molt per segur,
e el baix m’és alt e l’alt me sembla prop,
e vau cercant ço que no es pot trobar,
e ferma vei la causa somoguda,
e lo fons gorg aigua sus port me par,
e ma virtut no em té pro ne m’ajuda.
Quan xant me par de que em prenc a adular,
e lo molt bell me sembla fer e lleig,
abans m’entorn que en lloc no vull anar,
e no he pau e no tenc qui em guerreig.
Açò em ve tot per tal com vei encès
de revers faits aicest món e natura,
e·z eu qui em so en llurs faits tan empès,
que m’és forçat de viure sens mesura.
Tornada:
Prenga xascú ço qui millor li és
de mon dit vers reversat d’escriptura;
e si el mirats al dreit e·z al revers,
traure porets de l’àvol cas dretura.
Versió actualitzada:
"Cada dia aprenc i desaprenc alhora,
i visc i moro, i del plaer en faig enuig,
i així mateix faig del mal temps bon temps,
i veig sense ulls i sé sense saber,
i no estrenyo res i abraço tot el món,
volo dalt del cel i no em moc de la terra,
i empaito sense parar allò que em fuig
i em fuig allò que em segueix i se m'aferra".
Obra lírica. (1982)
Comentari del poema
Tema: La vida intensa i sense mesura, vivint extrems oposats.
Subtemes: El pas del temps, i les contradiccions presents a la vida.
Recursos retòrics: Versos sense rima.
Antitesis al llarg de tot el poema.
Glossari:
Eu: jo
Jorns: dies
Follia: bogeria
Soi: sóc
Plats: agrada
Relació amb l'obra:
Els seus poemes són obra de joventut, garbellant en la temàtica amorosa. En aquest poema trobem influències tant de poetes occitans com de Petrarca... La llengua de Jordi de Sant Jordi és un valencià amb l'ús superficial de l'occità en algunes desinències, morfemes o paraules tòpiques trobadoresques.
Raimon
(Raimon Pelegero, Xàtiva, 1940) Cantautor valencià. Va entrar en contacte amb els components de la Nova Cançó en 1961 i va gravar el seu primer disc en 1963. Es autor de numeroses cançons de protesta (Al vent, Diguem no, Jo vinc d'un silenci)i a musicat textos de poetes clàsics(A. March, Jordi de Sant Jordi, A. Turmeda) i contemporanis (Espriu, Pere Quart). Es també autor de assajos, de poemaris (De este vivir insistente, 1986) i de textos autobiogràfics(Las horas ganadas, 1983). En 1993 va conmemorar el 30 aniversari de l'aparició de l'àlbum Al vent amb un recital en el Palau Sant Jordi de Barcelona, baix el títul de Raimon: 30 anys d'Al vent. En 1997 realitzà una serie de conçerts en el Palau de la Música Catalana, que donaren lloc a un CD titulat Concerts al Palau. En 1999 presentà el disc Cançons d'amor.
Cançó d'opòsits interpretada per Raimon
Altres cançons de Raimon:
Cançó d'opòsits interpretada per Raimon
Altres cançons de Raimon:
Un altre poema de Jordi de Sant Jordi
Presoner
Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotmès,
no veig algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res,
ara em content de ço qui fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus han fait mon dever
ab tots los bons que em trob en companyia.
Car pren conhort de com sui presoner
per mon senyor, servint tant com podia,
d'armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prenc conhort quan no puc conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d'altra part cuid de tristor morir
com vei que el món del revers se contenta.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui el cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament,
e més que vei ço que ens demana Sforça
que no sofir algú raonament,
de què llangueix ma virtut e ma força.
Per què no sai ni vei res al present
que em puixa dar en valor d'una escorça,
mes Déu tot sol, de qui prenc fundament
e de qui fiu, i·z ab qui mon cor s'esforça;
e d'altra part del bon rei liberal,
qui em socorrec per gentilesa granda,
li qui ens ha mès del tot en aquest mal,
que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.
Tornada
Reis virtuós, mon senyor natural,
tots al present no us fem altra demanda,
mas que us record que vostra sang reial
mai defallí al qui fos de sa banda.
Comentari del poema
Tema: La angoixa patida per l'autor, deguda al seu captiveri napolità.
Subtemes: Reflexió dels pensaments de l'autor durant el seu empresonament.
L'enyorança dels seus amics, familiars, éssers volguts.
Circumstàncies en les quals es troba l'autor i la solitud que pateix.
Recursos retòrics:
Consta de cinc estrofes de vuit versos amb una tornada de quatre. Són cobles capcaucades, els quatre primers versos d'una estrofa repeteixen la rima dels quatre últims de l'anterior. Els versos són decasíl.labs (4+6).
I ABAB
CDCD
II CDCD
EFEF
III EFEF
GHGH
IV GHGH
IJIJ
V IJIJ
KLKL
VI KLKL (tornada)
Glossari:
Pensa: pensament
Vei: veig
Haja: tinga
Soi: sóc, estic
Eu: jo
Preu: valen
Sus: sobre
Cur: preocupe
Relació amb l'autor :
Aquest poema es escrit per Jordi de Sant Jordi durant el seu captiveri napolità, i en ell es traspua una gran sinceritat alhora que transmeteix tota l'angoixa que pateix l'autor.
Bibliografía
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada